Tots som Charlie Hebbo

Charlie Ebdo

Un dia, anys després del cruel atemptat que va patir el Papus, la meva filla em va deixar anar:

-        Jo no era conscient de que feies una professió de risc. Com és que et jugaves el físic? És que no pensaves en nosaltres?

-        Ho i tant que pensava en vosaltres, per això publicava el que publicava, perquè tenia l’esperança de que tinguéssiu un món millor, però,  jo lluitava amb un llapis a la mà i els intolerants amb bombes

Amb el pas del temps vaig anar oblidant  aquesta conversa i fins i tot, dins del meu interior em vaig arribar a creure que mai més passaria una barbaritat com l’atac de manera brutal i cruel a una revista d’humor.

Avui, malauradament, de cop he tornat a una realitat que mai m’hagués agradat tornar. Uns companys i coneguts humoristes gràfics perdien la vida a mans d’uns fanàtics intolerants.

No desitjo venjança, només desitjo que mai més hagi de tornar a dibuixar cap vinyeta amb solidaritat amb cap company mort per el fanatisme d’un Déu...

Amb tot el meu afecte i admiració a Wolinski, Cabu, Charbonnier i Tignous...

L'avi